| Primers auxilis infantils pediàtrics | Basques i ennuegament
BASQUES NO ÉS IGUAL A ENNUEGAMENT. PRIMERS AUXILIS INFANTILS PEDIÀTRICS
MaterLac Sabadell
Moltes mares i pares s'inscriuen en el curs de primers auxilis infantils quan estan a punt de començar, o ja han començat, l'alimentació complementària.
Encara més si han triat BLW o alimentació complementària dirigida pel nadó.
Comencen amb una mica de patata xafada o qualsevol altra cosa que no sigui llet i s'emporten el gran esglai si a la criatura li comencen a donar basques.
Heu de saber que les arcades són un mecanisme de defensa. Són reflexos que també es diuen "reflexos de defensa" encarregats de protegir les vies aèries durant l'alimentació.
Però clar, ...de defensa!,...però però... si sembla que s'ofegarà!
Anem a pams,
què és una basca?, per què es produeix?
què es considera ennuegament? per què es produeix?
QUÈ TROBARÀS EN AQUESTA PÀGINA?
En aquesta pàgina aprendràs a diferenciar entre arcades i ennuegada en bebès durant l'alimentació complementària. T'expliquem què són les arcades (reflex faringi o nauseós), per què apareixen i per què no representen perill. Així mateix, et vam mostrar quan una situació passa a ser una veritable ennuegada i quins senyals activen el protocol de primers auxilis en la infància.
QUÈ ÉS UNA ARCADA?, PER QUÈ ES PRODUEIX?
Alimentació complementària | Sabadell | Materlac.cat
Els nounats neixen amb alguns reflexos o respostes innates, per exemple, el reflex de Moro o de sobresalt, quan hi ha un estímul sobtat fort, un moviment brusc, un soroll, el bebè tibant els músculs i reaccionarà aixecant els seus braços i cames.
Hi ha alguns més, però ens centrarem en el reflex de succió, el reflex d'extrusió i el reflex faringi o .nauseós.
QUÈ ES CONSIDERA ENNUEGAMENT? PER QUÈ ES PRODUEIX?
Alimentació complementària | Sabadell | Materlac.cat
Un ennuegament és una obstrucció de la via aèria i es produeix quan un aliment o cos estrany les obstrueix. Pot ser de dos tipus:
Obstrucció parcial: quan hi ha moviment d'aire a través de la via aèria, es pot parlar, tossir i respirar.
O passar a ser una obstrucció total; els signes de perill d'un ofegament veritable són:
- Incapacitat per a plorar o fer molt de soroll.
- Tos feble i improductiva.
- Sons suaus o virolats en inhalar.
- Dificultat per a respirar les costelles i el pit es retracten.
- Color blavós de la pell.
- Pèrdua del coneixement si l'obstrucció no s'alleuja.
la via respiratòria ha quedat “tapada” per l'aliment o objecte i no deixa passar l'aire, per això no es pot ni tossir, ni plorar, ni parlar.
Si heu llegit sobre BLW o alimentació complementària dirigida pel bebè, sabreu que hi ha un estudi que diu que els nens que mengen trossos no semblen tenir més perill d'asfíxia ni ennuegada en un bebè.
Però, és important informar-se de com donar aquests aliments. Us poso un exemple: el raïm, aquesta fruita, per la seva forma i textura, pot provocar una obstrucció en les vies respiratòries.
COM ACTUAR EN CAS D'ARCADES I EN CAS D'ENNUEGAMENT?
Alimentació complementària | Sabadell | Materlac.cat
ACTUACIÓ EN CAS D'ARCADES
Primer de tot, recordeu que les arcades són normals, per tant, en qualsevol de les opcions, triturats o BLW, poden aparèixer. És una defensa de les vies respiratòries, justament, perquè no quedin obstruídas. Per això, si el cos interpreta que el nen no pot empassar l'aliment, produirà l'arcada i encara que ens costi molt: hem de deixar que l'arcada faci el seu treball, no hem de fer gens només estar atentes i observar.
Si la via aèria està obstruïda, el mecanisme que es posa en marxa després de l'arcada, si aquesta no és suficient, és el reflex de la tos, , el més eficient per a desobstruir és tossir, així que cal deixar que estossegui, fins i tot que plori, perquè expulsi l'aliment.
Si consulteu bibliografia de primers auxilis podreu llegir que en cas d'ennuegada no s'ha d'iniciar cap maniobra si: "el bebè està tossint amb força o presenta plor fort, ja que qualsevol de les dues accions pot desallotjar l'objecte espontàniament".
Que difícil veritat?, però amb informació crec que és una miqueta més fàcil :)
ACTUACIÓ EN CAS D'ENNUEGAMENT| Què fer en una ennuegament?
Recordeu què és ennuegament, ho hem descrit abans. Si realment s'ha ennuegat no podrà plorar, ni tossir o serà una tos molt flojita que no és efectiva, no pot respirar, cal actuar al més aviat possible.
Passos a seguir:
NOTA: Aquests passos NO s'han de dur a terme si el bebè està estussegant amb força o presenta plor fort, ja que qualsevol de les dues accions pot desallotjar l'objecte espontàniament.
-
Posar al bebè boca avall, al llarg de l'avantbraç, usant la cuixa o la falda per a secundar-se i sostenint el pit del bebè amb la mà i la mandíbula amb els dits de la mà. El cap del bebè ha de quedar apuntant cap avall, a un nivell més baix que el seu cos.
-
Donar fins a 5 cops forts i ràpids entre els omòplats del bebè, utilitzant el taló de la mà que ha quedat lliure.
SI L'OBJECTE NO HA ESTAT EXPULSAT DESPRÉS DE 5 COPS:
-
Col·locar al bebè boca amunt i sostenir-li el cap, utilitzant la cuixa o la falda per a secundar-se.
-
Col·locar dos dits de la mà en la meitat de l'estèrnum del bebè just per sota dels mugrons.
-
Donar fins a 5 compressions cap avall, enfonsant el pit entre un terç i la meitat de la seva profunditat.
-
Continuar amb la sèrie de 5 cops a l'esquena i 5 compressions en el pit fins que l'objecte sigui desallotjat o el bebè perdi el coneixement.
Bé, espero que no us hàgiu atabalat molt llegint. Us deixo alguns consells que crec que poden ser d'utilitat:
- Feu un curs bàsic de primers auxilis.
- Si teniu algun dubte sobre alimentació: consulteu amb la vostra infermera o sanitari de referència.
- Informar-vos sobre el BLW, que recomano totalment, i parlant de recomanacions, podeu seguir a Sílviadiets en Instagram que us encantarà.
BIBLIOGRAFIA
Fundamentos De Pediatría Tomo I: Generalidades Y Neonatología. 4th ed. (2012) España: Corporación para investigaciones Biológicas CIB. Consultado 20 May, 2020
Biblioteca Nacional de Medicina de los EE. UU. . (2019, diciembre 1). Asfixia en niños menores de 1 año. Recuperado 18 de mayo de 2020, de https://medlineplus.gov/spanish/ency/article/000048.htm
De la Torre Espí, M., & Pérez Martín, M. A. (2012, abril 26). Atragantamiento. Recuperado 19 de mayo de 2020, de https://enfamilia.aeped.es/prevencion/atragantamiento
